1 v. intr. pron. [LC] Tirar el cos endavant recolzant-lo sobre un objecte de manera que faci balança, que estigui a punt de fer la balançada. Abalançar-se al balcó, a la barana. 2 intr. pron. [LC] Fer l'acció de llançar-se contra algú. Abalançar-se sobre el contrincant. Va abalançar-se cap a ell amb tanta força que van anar tots dos a terra.
